Video

GUIÓ TÉCNIC :

Idea principal: Maltractament de genera.

Stoyline:

És la història d’un noia maltractada. Al llarg de l seva vida. Els canvis que experimenta. El que abans era un amor ara és una tortura. Por i desolació.

Esclata:

Nombre de seqüència: 2

Títol representatiu: Pau interior. Sortirà una dona nua dina d’una banyera. Tota plena d’aigua.

Seqüència 2 : Dolor. Es veurà el passadís, activitat entre pare i fill.

Guió literari:

ARGUMENT DE LA HISTÒRIA:

Tancar el ulls, només volia tancar el ulls i deixar de respirar. No sentir res, simplement deixar d’escoltar i submergir-se en les aigües, en el líquid transparent i clar, per no pensar, no patir mai més .

De sobte un soroll. Obre els ulls, aquella veu. De nou sent aquella veu, altre cop cau en el dolor de aquelles paraules, d’aquell so. I s’aixeca, surt de l’aigua i espera.

- Nina... un altre cop a l’aigua? Té posa’t l’anell que l perdràs.

Va sentir com aquelles mans la cremaven, com en comptes de carícies sentia esgarrapades, com en lloc d’amor l’estava condemnant.

L’anell, un petit cercle. Com podia sentir una carrega tant pesada cada cop que el duia ?

No podia més ja no sentia res era una pedra.

I de cop el plor. Un plor potent d’un infant.

- Ja vaig jo nina. Tu descansa.

Ja res pot fer ella. Ni cuidar del nen. Un nen que ha estat dins seu durant el mesos més feliços de la seva vida. Durant els mesos de pau. Però tot s’acaba.

Passen el anys i cada cop se sent més arrelada al lloc al pis, en ell. L’únic lloc lliure és l’aigua.

El nen creix i sento com cada cop més els dubtes creixen dins seu, com cada cop li costa més creure les històries del seu pare. Com ja no és un nen i té ulls per identificar el mal, un mal que conviu amb ell i al qual estima de forma natural; tot i que no l’entén. Tot i que creix encara és un nen. I ella calla, deixa que el silenci la embolcalli de nou. No vol dir res. No pot dir res.

I el temps passa. Arriba el dia en que el nen que ja no és tant petit , ja no pot més. La situació el colpeja per dins. Durant tant temps ha callat, ha mirat cap un altre lloc, no s’ho ha volgut creure. Però ara ja és pro gran per plantar cara, ja pot mirar-lo a la cara i dir-li que la deixi, que l’està matant. que mentre ell visqui en aquella casa no ho tolerarà.

Però ell no aguanta, no suporta sentir que el dolor no només és físic que no el podrà parar. Perquè el seu amor és tant gran com el desig de destruir-la, que ell ja no forma part de tot allò. Perquè ha crescut i toca marxar de casa, volar i no patir més.

Una nit com moltes d’altres ell busca el seu bastó, no sap on l’ha deixat. Mai el troba sempre el perd. Però el bastó és molt important, va ser del seu pare, el seu avi i un dia serà del seu fill. El dia que el nen sàpiga posar les coses a lloc, tal i com li va ensenyar el seu pare.

- Xavi saps on he deixat el bastó del teu avi? No el trobo enlloc i ja saps la importància que té. Un dia serà teu i no es pot perdre.

- No pare, no se on és i no ho vull saber. No vull ser com tu pare, ja n’he tingut prou.

- Com? Xavi per l’amor de deu no diguis ximpleries.

Però en Xavi ja no hi és. Ha marxat, no ha pogut aguantar, no ha sigut valent. Simplement ha marxat.

Ara ja no li queda res, ella ja no té cap esperànsa, no té forces i no en vol tenir.

Es deixa caure a l’aigua i tanca els ulls, espera, espera, espera. La llibertat està a prop.




(Realitzat amb Maria Sánchez.)